Hi ha tradicions que fan olor de llar, de records d’infantesa i d’aquelles sobretaules eternes amb la família. La Mona de Pasqua n’és una. Una tradició ben dolça que a Catalunya s’ha transmès de padrins a fillols i que, com moltes de les nostres festes, té la terra i el producte com a protagonistes.
L’origen d’un ritual de primavera
La Mona de Pasqua —aquesta coca de brioix decorada amb ous durs o figures de xocolata— és molt més que un pastís: és una celebració del final de la Quaresma i el retorn a l’abundància. Els primers escrits que en parlen ja daten del segle XV, i el seu nom podria venir de l’àrab munna, que vol dir regal o ofrena. I això era, precisament, una ofrena de padrins als fillols. Un compromís que, a casa nostra, continua ben viu.
Però darrere la Mona també hi ha la pagesia i les cooperatives agràries de Catalunya, que han estat, des de sempre, la gran mà esquerra d’aquesta tradició. Sense els ous frescos de les granges cooperatives ni les farines locals que arriben a les agrobotigues, la Mona no tindria aquell gust tan nostre, tan d’aquí.
Del brioix als grans aparadors de Pasqua
La Mona tradicional era senzilla, feta amb la massa de brioix i tants ous durs com anys tenia el fillol. Un símbol de fertilitat i de cicle vital que connectava directament amb la primavera i el despertar de la terra.
Amb el pas dels anys, i gràcies també a la tasca de les pastisseries artesanes i de les cooperatives locals, la Mona s’ha transformat. De la mà de la xocolata —producte que també treballa la nostra pagesia en forma d’ametlla, avellana o fruita seca— hem vist com aquests pastissos esdevenien autèntiques obres d’art.
Avui, moltes agrobotigues i cooperatives catalanes no només ofereixen les mones més tradicionals sinó també les noves creacions de xocolata, sempre fetes amb ingredients de proximitat. Perquè darrere cada Mona hi ha una història que parla de territori, de tradició i d’economia local.
Com fer la Mona de Pasqua amb productes de proximitat
El secret d’una bona Mona no és només la recepta —que també— sinó els ingredients que la fan possible. A les cooperatives agràries que conformen les nostres Agrobotigues hi trobaràs els ous més frescos, la millor farina de la plana i l’oli d’oliva verge extra de la terra. Perquè fer la Mona a casa també és un homenatge als productors que treballen cada dia la nostra terra.
Ingredients (per a 6-8 persones)
- 500 g de farina de força de proximitat (de les terres de Lleida o la plana de Vic)
- 100 g de sucre
- 3 ous frescos de pagès (que trobaràs la majoria de les nostres Agrobotigues)
- 80 ml d’oli d’oliva verge extra de proximitat i alta qualitat, amb una recomable sel·lecció que trobaràs aquí.
- Ratlladura de llimona o taronja ecològica
- 25 g de llevat fresc
- 150 ml de llet fresca
- Un polsim de sal
- Ous durs de gallines de corral per decorar (tradicionalment tants com anys té el fillol)
- Anissetes de colors (opcional)
- Plomes i figures de xocolata
Passos per fer-la
1. La massa, ànima de la Mona
Dins un bol, desfés el llevat fresc amb la llet tèbia. Afegeix la farina, el sucre, la sal i la ratlladura. Incorpora els ous i l’oli d’oliva de la cooperativa i amassa fins que la massa sigui suau i elàstica. La pagesia ho diu clar: paciència i bon producte fan el miracle.
2. Fermentar, deixar créixer la tradició
Deixa reposar la massa en un bol untat amb oli, tapada amb un drap net, fins que dobli el volum. Això pot trigar unes 2 hores, temps ideal per anar a l’agrobotiga a recollir els ous frescos i les plomes de colors.
3. Dona-li forma de Mona
Un cop la massa hagi crescut, dóna-li la forma rodona o de corona. Col·loca els ous durs (amb la closca) damunt la massa, ben integrats, perquè es coguin al forn. Pinta-ho amb ou batut i, si vols, afegeix sucre i anissetes.
4. Enfornar i esperar
Forneja a 180 °C uns 25-30 minuts, fins que quedi daurada i cruixent per fora. Deixa-la refredar abans de decorar amb les plomes i les figures de xocolata.
La Mona, símbol de territori i compromís amb la pagesia
Cada tall d’aquesta Mona porta el gust del producte local, de la tradició cooperativa i de la feina ben feta per la gent de la terra. Quan compres els ingredients a l’agrobotiga, estàs donant vida a la nostra pagesia i mantenint viu aquest vincle tan antic i tan dolç que ens connecta amb el territori.
Aquesta Setmana Santa, a Agrobotigues t’animem a fer la teva Mona amb productes de casa. Perquè la dolçor, quan ve de la terra, té un gust que no s’oblida.
Curiositats i beneficis de fer la Mona amb productes locals
La Mona de Pasqua no només és una delícia que es menja en família, sinó també una tradició que ens recorda la importància de valorar la feina de la pagesia i les nostres cooperatives agràries. Aquí tens algunes curiositats i raons per apostar per fer la Mona amb producte local:
🔸 La Mona més antiga de Catalunya
Les primeres Mones no portaven xocolata, ni plomes, ni figures. Eren simples coques de brioix amb ous durs que simbolitzaven la fertilitat de la terra i l’arribada de la primavera. Això la converteix en un autèntic producte de temporada.
🔸 L’ou, símbol de vida
Els ous, sempre presents a la Mona, no són casualitat. Representen la vida, la fertilitat i la renovació. I si els ous vénen de gallines criades a les granges de les nostres cooperatives, el cercle es tanca: consumim el que el territori ens dóna i ho compartim en família.
🔸 Producte local, territori viu
Fer la Mona amb producte local de cooperatives , no només garanteix un sabor autèntic sinó que contribueix a mantenir viu el nostre món rural.
🔸 Apostar per l’economia circular
Quan compres a l’agrobotiga o la cooperativa, cada euro torna al territori. Reverteix en els pagesos i ramaders que mantenen la terra viva, en les famílies que segueixen fent poble i en la cultura que ens fa qui som.
Aquesta Setmana Santa, dona valor a la tradició i a la terra
A Agrobotigues.cat sabem que cada Mona feta a casa amb producte local té un gust diferent. És la dolçor de saber que, mentre celebres amb els teus, estàs ajudant a preservar el paisatge, la pagesia i les cooperatives agràries de Catalunya.
Perquè fer la Mona no és només cuinar, és fer memòria, fer territori i fer futur.
